jo

«i tu de qui ets?»

això em van preguntar quan una vegada, de petit, em vaig perdre pels carrers de l'atmella de mar, tarragona. havia de tenir 7 o 8 anys i viatjava amb els meus pares que visitaven la família.
llavors t'ho explico per situar-te una mica, que és el que intentava fer aquella senyora amb la seva pregunta, «i tu de qui ets?».

plovent bombes

els meus avis materns es van conèixer a roses una mica després del primer aiguat de bombes de la guerra civil, la del creuer canàries.
el meu avi, jove oficial d'artilleria de la república, va arribar a roses des de barcelona al costat d'un munt de combatents que, com ell, venien a protegir la jove república d'un possible desembarcament dels sublevats.
la meva àvia vivia amb els seus pares i els seus germans al carrer sant isidre. miquel (li deien "el negret"), el seu pare, era patró de pesca -se'ls havia emportat a tots des de l'atmella de mar, "la cala" (com l'anomenen ells), a viure a roses uns pocs anys abans.
després, durant un dels últims xàfecs de bombes de la guerra van néixer la meva mare i la seva germana bessona.
també podria explicar-te quan el meu pare va arribar a roses per primera vegada, de càmping, amb els seus pares i els seus germans remolcant un vaurien de vela lleugera, des del sud de bèlgica a finals dels 50'. de com el seu vaixell solcava tot solet la badia i de com l'hi va tirar l'ham a la meva mare durant un guateque al jardí d'un xalet a prop de les muralles.
encore t'explicaria la primera vegada que vaig desembarcar a roses, venint d'ostende, bèlgica, amb cotxe amb els meus pares, tenint sis mesos i, com el meu besavi, "el negret", que estava amb els amics al bar nàutic i que ens va veure arribar, em va arrencar dels braços de la meva mare per ensenyar el seu trofeu a la seva colla.
et parlaria dels meus germans, dels meus oncles, dels meus cosinets (sóc el gran) catalans i belgues, dels meus fills, de la meva parella... però no; ja no cal, perquè ara ja saps de qui sóc.

who i am?

al sud de l'índia hi va haver un iogui molt conegut anomenat sri ramana maharsi. preguntar-se constantment qui sóc era el seu truc per assolir la il·luminació.
ets el teu nom? ets la teva nacionalitat? ets la teva edat? ets el teu cos? ets la teva ment? ets la teva professió?
jo, com vaig néixer al 64, sóc mig català i mig belga però també una mica francès i, molt sovint, de cap banda. la meva companya és alemanya. vaig viure a bèlgica, frança i espanya. sóc pare de tres fills, tinc diversos oficis, m'agraden tantes coses com viatjar per l'ample món, el mar i els velers, caminar per les muntanyes, cuinar, els llibres, la música, córrer, el ioga, la meditació i tantes coses més. què t'explicaré? tu, que són molts anys!
doncs t'explicaré el que és just. és a dir el que és just per situar-te i, eventualment, perquè es produeixi una trobada.

imaginació

inventar, dibuixar, idear i crear. de nen volia ser inventor. inicialment la meva professió és la de creatiu, grafista i comunicador visual.

ioga

és alhora una pràctica, un estil de vida i una manera de guanyar-me la vida. el meu enfocament holístic del ioga prové del 'ioga integral' desenvolupat per sri aurobindo i la mare.
ho vaig descobrir fortuïtament durant un viatge a l'índia. després vaig tornar allà, vaig indagar i em vaig formar com a professor de hatha. actualment ofereixo classes a sala, a domicili i fins i tot a la feina.

caminar

m'agrada molt caminar. m'agrada també compartir amb altres camins, pistes i senders de l'empordá. la meva parella i jo ho fem pel pur plaer de caminar i de conèixer gent.

compartint benestar

tu, simplement, imagina un lloc a roses o a prop de roses, on es pugui conèixer millor a si mateix, conèixer els altres, moure el seu cos-ment-ànima, compartir la seva experiència, continuar creixent, dominar l'estrès, aportar al món , fer alhora que ser, passar-ho bé...
aquest lloc es diu el casal zen (www.elcasalzen.org). la meva parella i jo, ho estem creant.

simplicitat

desprendre's del que sobra, quedar-se just amb allò necessari. quanta bellesa hi ha en el simple!

eric milet
el benestar es comparteix
+34 605 856 740
ericmilet@gmail.com
roses, girona, spain